skip to main | skip to sidebar
Synesthésique

dilluns, 1 de setembre del 2008

La Clara a les 12:11 8 comentaris:
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)

C.

Se miraba entonces con aún mayor ahínco y trataba, con su fuerza de voluntad, de hacer abstracción de la fisonomía de la madre, de restarla, de modo que en su cara quedase sólo lo que era ella misma. Cuando lo lograba, aquél era un momento de embriaguez: el alma salía a la superfície del cuerpo como cuando los marinos salen de la bodega, ocupan toda la cubierta, agitan los brazos hacia el cielo y cantan.

Darreres sensacions

  • ▼  2008 (35)
    • ►  de desembre (3)
    • ►  de novembre (4)
    • ►  d’octubre (3)
    • ▼  de setembre (1)
      • Sense títol
    • ►  d’agost (1)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de juny (1)
    • ►  de maig (5)
    • ►  d’abril (7)
    • ►  de març (8)
    • ►  de febrer (1)

Déjà vus

  • *Ars longa, vita brevis
  • Canet Rock
  • Contes des quatre saisons
  • Cultura de todos
  • El calaix de les paraules
  • El dormitorio de Maud
  • Eufemismes d'un Mies vailla menneisyyttä
  • It's too late... Demasiado tarde
  • L'obscura
  • La Petite Prince
  • Le feu follet
  • Main the culture
  • Paseo Lunar
  • Perduda entre la cultura
  • Retalls de cultura
  • Sharunas Bartas se levanta para ir a comprar
  • À propos du sable

Ballet stimulant

  • Art Barcelona
  • Art Neutre?
  • Bar Castells (Seu de la Ximpleria)
  • Cinemes Méliès
  • Diane Arbus
  • Edward Hopper
  • Filmoteca
  • History of Art
  • iCat FM
  • Jeanloup Sieff
  • L'Antic Teatre
  • le cool magazine* Barcelona
  • Literata
  • Modigliani y su tiempo
  • Sala Sidecar
  • Shangri-la
  • SPOT (Sociedade Portuense, Outras Tendências)
 
"No sé sobre què estic escrivint: sóc obscura per mi mateixa. Només he tingut inicialment una visió lunar i lúcida, i aleshores he agafat per mi l'instant abans que morís i que perpètuament mori. No és un encàrrec d'idees que et transmeto i sí una instintiva voluptat d'allò que està amagat a la natura i que endevino. I aquesta és una festa de paraules. [...] Tinc una veu. [...] Em deixo esdevenir. [...] Sóc implícita. [...] Estic asprament viva."
.
- Clarice Lispector -