divendres, 24 d’octubre de 2008

"Io non ho paura"

.
Les assemblees, mobilitzacions, vagues i bloccos continuen. Ahir a la tarda hi va haver una gran manifestació a Piazza Navona. A l'autobús, uns estudiants de matemàtiques ens expliquen més detalladament els motius de la revolta. Entre d'altres, la nova llei 133 vol retallar els pressupostos a la recerca i promoure la privatització de la universitat. Els estudiants es revolten contra la ministra dell'Istruzione, Mariastella Gelmini, buscant un futur en un país que viu del passat. La Sapienza, la universitat més gran d'Europa, està pensada per acollir 40.000 estudiants. N'hi ha 150.000.
.
Berlusconi dimecres declarava que faria intervenir la policia ("Avviso ai naviganti: non permetteremo che vengano occupate scuole e università. Convocherò oggi il ministro degli Interni e gli darò istruzioni dettagliate su come intervenire attraverso le forze dell'ordine per evitare che questo possa succedere"), i la presència dels furgons ja s'ha fet notar al davant de les facultats. El rector de La Sapienza diu que no en permetrà l'entrada. Avui, Berlusconi nega des de Pequín haver dit això i acusa els diaris de tergiversar informació. La Reppublica recull les declaracions comparades i les mentides recorden certs episodis recents del nostre país. Molts estudiants italians idolatren Zapatero.
.
La portada d'aquest mateix diari publica la veu d'un dels estudiants que reflecteix quina és la situació: "Saps què passa? Al final un n'està fart de tenir por. Tinc 22 d'anys i visc cada dia sota xantatge. Por de no poder pagar tots els crèdits, del precari contracte temporal, de no poder pagar més el lloguer i haver de tornar amb els pares, de no trobar una veritable feina després de la llicenciatura, de la crisi mundial i de l'augment de les factures. Vaig tirant endavant esperant que demà sigui millor. Però si em diuen que el demà no hi és més, que han tallat el finançament, aleshores ja n'hi ha prou. Berlusconi no em fa por quan diu que vol enviar la policia. No em fa por res, estic cremat. I, finalment, respiro" (Marco, un dels estudiants de La Sapienza que ha ocupat la facultat de lletres).
.
Per avui divendres s'esperava el blocco de les classes i molts dels professors ja havien suspès les seves. Una altra de les alternatives reivindicatives és la de fer classe al carrer. Es demana als professors que s'hi afegeixin i en diversos punts de la ciutat es fan classes a l'exterior. Aquest matí he anat al centre, a la Piazza Montecitorio, on m'havien dit que se'n farien. Aquestes són algunes de les imatges del que s'hi podia trobar a quarts de 12 del matí. A banda i banda de la plaça, entre curiosos, periodistes i policies, dos professors s'afegien a la protesta fent classe sobre llambordes:
.

Classe de Física


Classe de Filosofia, molt més reduïda

Després de dinar, m'he acostat a la Città Universitaria on també m'he trobat amb una concentració, al marge de les ocupacions d'algunes de les facultats:


Piazza della Minerva, punt central de la Città Universitaria
(Università degli Studi di Roma La Sapienza)


Facultat de Física ocupada

La Facultat de Lletres i Filosofia és un dels punts més reivindicatius
on tots aquests dies s'han estat fent manifestacions i assemblees
.
.
No se sap fins quan durarà la situació. Dijous que ve, 30 d'octubre, hi ha convocada una vaga general. De moment, està previst que les mobilitzacions continuïn arreu del país.
.
.
.
_________
D'altra banda, des de dimecres Roma viu la segona edició del Festival Internazionale del Film di Roma. Cronenberg corre per aquí i el peculiar professor d'Antropologia Cultural vol intentar portar-nos-el a classe. Aquesta nit anem al Palazzo delle Esposizione a veure pel·lícules. Roma comença a vibrar.
.

dimarts, 21 d’octubre de 2008


"La rivolta, nelle scuole e nelle università, si sta spandendo, come un virus. E’ grandissima, coinvolge centinaia di migliaia di studenti e professori. Riguarda una intera generazione. Ormai fa paura. I giornali, i partiti, il governo, l’opposizione ombra, sono in allarme. Perché? Per il semplice motivo che l’esplosione improvvisa, in tutt’Italia, del movimento dei giovani fa saltare il banco della politica. Scompiglia tutte le carte, tutte le previsioni. Il «sistema» si stava preparando a una lunga traversata nel deserto, durante la quale i ruoli erano chiari e definiti. Un governo deciso a dare una gestione di destra alla grande crisi economica portata dalla globalizzazione (gestione di destra vuol dire la ricerca di una soluzione degli squilibri che avviene aumentando gli squilibri: e cioè riducendo i diritti dei più deboli, e i diritti collettivi, e contenendo il costo del lavoro e il costo del welfare); una opposizione parlamentare molto morbida e collaborativa, che scommette solo sul fatto che chi governa una crisi così aspra dovrà alla fine pagare un prezzo elettorale; e una sinistra magari arrabbiata, protestataria, ma debolissima e fuorigioco. Il conflitto sociale ridotto ai minimi termini, gestito con l’emarginazione e con il contrasto esercitato da un sistema informativo (stampa e Tv) potentissimo e «unificato».

Nessuno si aspettava che questo schema potesse essere messo in crisi da una rivolta giovanile. E invece sta succedendo. E’ partita una contestazione formidabile, concreta ma molto di prospettiva, che mette in discussione tutto il castello del berlusconismo e del nuovo liberismo statalizzato, più pericoloso e costoso ancora del vecchio liberismo ultra-liberale."

(Piero Sansonetti a Liberazione, diari del Partit de la Rifondazione Comunista. 22/10/2008)
.
.
.
Itàlia és en crisi. La Universitat es revolta. Els estudiants de Lettere e Filosofia criden pels passadissos i fan assemblees espontànies. Els edificis de les facultats de La Sapienza, clàssics i arquitectònicament de tall feixista, aguanten paper d'embalar amb eslògans. No hi ha pintades d'esprai a les parets. Els megàfons s'encenen. Els fotògrafs s'esperen a l'entrada i, mentre els estudiants pujen per l'escalinata, van fent retalls de la massa que l'endemà sortiran als diaris. L'endemà els estudiants hauran retallat aquests retalls i els penjaran a la porta de la facultat. L'Unità, La Stampa, La Reppublica. Ahir a la nit, mentre alguns parlem en un bar prop del Corso Vittorio Emanuele II, se'ns avisa que s'ha ocupat Città Universitaria. Aquesta setmana ja s'han començat a suspendre classes. Alguns professors avisen que, davant la incertesa dels temps que venen, passaran el material via Internet perquè poguem treballar a casa.
.
Mentrestant, però, les idees i costums italians del mig-sud de la península encara s'aferren al passat. No hi ha aire de renovació, molts nois i noies actuen amb clitxés antics disfressats de modernitat dubtosa i falta un esperit de curiositat cap allò que és estranger. Les pedres de fa 2.000 anys encara són poderoses.
.
I, mentrestant, Barcelona vibra.
.

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Carrer Fortignoli, 7

.

"Va firmar només amb el nom:

«Aloma.»

Després va agafar el sobre. Quina adreça hi posaria? Va pensar una mica i va escriure:

«Itàlia
Sr. Robert Magallanes
Carrer Fortignoli, 7.
Roma.»

Coral, una cosa així, no sabria fer-la. Va plegar el paper, el va ficar dins del sobre, i va passar la llengua pel cantell engomat. Després el va picar amb la mà i va dir en veu alta:
- Ja està."