:) Les casualitats. Ahir vaig veure "Clean" d'Olivier Assayas. Apareixia David Roback (guitarra de Mazzy Star) fent d'ell mateix i avui escolto Mazzy Star al teu blog. Les casualitats...
Demà últim dinar a Barcelona i amb vosaltres per commemorar que l'aventura italiana ja està ben a la vora. Ha arribat el moment de protagonitzar aquest somni italià tan esperat... amb la il·lusió afegida de què, al tornar, trobarem tot allò que ara deixem precipitadament.
This time tomorrow, where will we be?
Viu i creix, Clara... però segueix sent tan ximple com fins ara. ¡Et trobaré a faltar!
Uau.. realment des que he decidit anar a favor de les circumstàncies de la vida, no deixo de rebre sorpreses positives. Que bé, retrobar-te. La veritat és que sovint penso en tu i en que deus estar fent en el teu dia a dia. No he acabat d'entendre l'enllaç febrer-agost i quan parles de ManuF, em suposo qui és però tampoc lligo massa caps. Truca'm un dia i quedem, en tinc moltes ganes, o vine a veure l'obrea i sopem després.
el regust d'algunes paraules alimenta somnis que, des d'una altra perspectiva, semblen inassolibles. visito un bloc i, de sobte, me n'adono que n'hi ha de recuperables. perquè algunes il·lusions que tinguérem també són, encara que caducament, recuperables.
Se miraba entonces con aún mayor ahínco y trataba, con su fuerza de voluntad, de hacer abstracción de la fisonomía de la madre, de restarla, de modo que en su cara quedase sólo lo que era ella misma. Cuando lo lograba, aquél era un momento de embriaguez: el alma salía a la superfície del cuerpo como cuando los marinos salen de la bodega, ocupan toda la cubierta, agitan los brazos hacia el cielo y cantan.
8 comentaris:
:)
Les casualitats.
Ahir vaig veure "Clean" d'Olivier Assayas. Apareixia David Roback (guitarra de Mazzy Star) fent d'ell mateix i avui escolto Mazzy Star al teu blog.
Les casualitats...
Joy division... :)
Demà últim dinar a Barcelona i amb vosaltres per commemorar que l'aventura italiana ja està ben a la vora. Ha arribat el moment de protagonitzar aquest somni italià tan esperat... amb la il·lusió afegida de què, al tornar, trobarem tot allò que ara deixem precipitadament.
This time tomorrow, where will we be?
Viu i creix, Clara... però segueix sent tan ximple com fins ara. ¡Et trobaré a faltar!
Ma.Ri.Na.
P.D.: Nyaaaaaooooo... :)
La RAE haurà d'actualitzar el significat d'algunes paraules o tòpics en perill d'extinció.
Viu i creix +1
Tomás
Uau.. realment des que he decidit anar a favor de les circumstàncies de la vida, no deixo de rebre sorpreses positives. Que bé, retrobar-te. La veritat és que sovint penso en tu i en que deus estar fent en el teu dia a dia. No he acabat d'entendre l'enllaç febrer-agost i quan parles de ManuF, em suposo qui és però tampoc lligo massa caps. Truca'm un dia i quedem, en tinc moltes ganes, o vine a veure l'obrea i sopem després.
Fins aleshores un petó molt fort!
Sí...vayaaaamonos
epa clara!!!
canet-rock torna a neixer, tornar per celebrar la diada!!
torna per (potser) ser el punt de trovada i d'inflexio de dos animes que han estat destinades a unirse.
torna per fer de la festa, la tradició, el vi, la cultura i la tradicio un vehicle mes potent per persuadir als nous joves cap a un futur millor.
tornar simplement i per tornar i trepitjar fort i fer tremolar a tot el maresme i catalunya.
tambe torna per invitarte a venir
fins aviat!
http://www.youtube.com/watch?v=gNXnVWvQypQ
el regust d'algunes paraules alimenta somnis que, des d'una altra perspectiva, semblen inassolibles.
visito un bloc i, de sobte, me n'adono que n'hi ha de recuperables. perquè algunes il·lusions que tinguérem també són, encara que caducament, recuperables.
Yo ya he vuelto...y me quiero volver a ir...
¡Vuelve túúú!
Publica un comentari a l'entrada