"Va firmar només amb el nom:
«Aloma.»
Després va agafar el sobre. Quina adreça hi posaria? Va pensar una mica i va escriure:
«Itàlia
Sr. Robert Magallanes
Carrer Fortignoli, 7.
Roma.»
Coral, una cosa així, no sabria fer-la. Va plegar el paper, el va ficar dins del sobre, i va passar la llengua pel cantell engomat. Després el va picar amb la mà i va dir en veu alta:
- Ja està."
4 comentaris:
Al final de la escapada ...
hay una calle que se llama
...después del abismo, Rue Cluny 12
Y en el portal venden periódicos a gritos.
Mira el meu bloc de somnis... Segur que és la falta de ximpleria!!!
A la merda la incompetència de l'Autònoma i a viure tot això, que és una passada. L'ocupació de les facultats, l'ambient mobilitzador, les festes nocturnes a la uni, les festes nocturnes a caseta amb espelmetes i música, la sociabilitat, els italians interessants (que sí, que n'hi ha...), els intensos debats polítics, la cultura, la llengua, l'alcohol i l'ambient ketamínic - que almenys aquí està molt de moda-, l'ska, el reaggue i les revolucions. Fora els prejudicis, les edats ja no importen i la nuesa potser tampoc és important!
Seguim sent dreamers, no?
Yo espero tu intervención....
YA!!!!
Tengo sed....
Tens raó Clara, la Coral una cosa així no hagués sabut fer-la mai. En Joan, el germà d'Aloma, era un brètol. No tinc cap dubte.
Tomàs
"Fora els prejudicis, les edats ja no importen i la nuesa potser tampoc és important!" Mai millor expressat.
Publica un comentari a l'entrada