diumenge, 21 de desembre de 2008

Barcellona

Dies d'estiu. Pastis, Carrer de Santa Mònica.


La Ciutat t'espera igual. Igual. Igual que és tant com el desig que tu tenies que així ho fos. Barcelona, ràpida, embruixadora, propiciadora d'encontres inesperats i d'aquells més anhelats. Els llocs comuns enyorats i les cares de la gent que et sonen sense conèixer-la i a qui ja hi parlaries amb molt de gust, sense gairebé vergonya. Ara sembla molt més fàcil moure's pels carrers, parlant amb la mirada mentre s'observa amb atenció allò que et pertany després de dies i dies intentant fer teu allò que penses que al cap i a la fi no ho serà. Perquè t'agrada massa la ciutat dels comtes i, encara que et deixis impressionar per les llambordes romanes i la llum que hi plou de nits, sempre tornes a ella buscant el que saps que és part de tu.

"Dues cerveses, una clara
i tres entrepans de salsitxes del país, si us plau". Ahhh.
.

2 comentaris:

Ma.Ri.Na. ha dit...

Tu,

i vet aquí el meu futur. Mai sabré si és l'opció que més feliç em farà, però quedar-me a l'UAB fent comentaris d'estètica no em sembla una mala opció. Avui tornava amb el petit Toyota i un solet que m'abraçava amb força i em feia sentir que l'hivern no era tan rígid com em podia imaginar. Escoltava Kraftwerk com si fos una incondicional del techno mentre pensava com treure el màxim profit d'aquests dies, d'aquestes tardes plenes d'encontres aparentment inesperats. I de les nuits que ens esperen, a prop de les casualitats inexorables. Realment, em sento una mica més valenta. No em costa tant fer primers passos, la vergonya i la por al fracàs ja no formen part d'aquella Ma.Ri.Na. fastigosament insegura.

Sigui quin sigui el desenllaç D. Tena, n'hem d'aprendre... Tot ens ajudarà a costruir el futur literari-barceloní-gracienc que comencem a crear.

Ma

MBI ha dit...

Para mí un Campari ...