dilluns, 10 de novembre de 2008

Je suis?

.

.
Saudade
.
?
.
Illusione
.
.
Y a pesar de que el presente es el tiempo verbal más sencillo de conjugar, resulta mucho más complejo de manejar cuando nos despierta todas las mañanas. O ahora. Y ahora, que ya no es antes ni después.
.

2 comentaris:

Tomás ha dit...

Avui he fet un volt virtual pel teu carrer. Després he agafat la Via dei Dalmati i he fet camí cap a La Sapienza. He vist l'autobús 71, però no m'he volgut arriscar. Darrerament no l'encerto amb les línies. Crec que vaig cap allà i m'escupen cap a l'altra punta de la ciutat.

Bisous
Je suis Tomás

Ma.Ri.Na. ha dit...

Ai, calla, calla... Anhel compartit per la propera revolució de desembre (jojojo)! Jo ara voldria un Castells, un Medi, un Sidecar, a lot of ximpleria... i moooolts pinyols, jajaja!

Això del fetitxisme per les melenes em preocupa. Esperem que això nostre no arribi a ser un trastorn patològic. Ja teoritzarem al voltant de tal parafília!

Qui sap si demà em trobes per allà o camí cap a la Sapienza o dins el bus 71! :P Tot dependrà de la meva relació amb l'expedició Firenze-revolucionària...

Ti chiamo dopo, piccola!