.
Saudade
.
?
.
Illusione
.
.
Y a pesar de que el presente es el tiempo verbal más sencillo de conjugar, resulta mucho más complejo de manejar cuando nos despierta todas las mañanas. O ahora. Y ahora, que ya no es antes ni después.
.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Avui he fet un volt virtual pel teu carrer. Després he agafat la Via dei Dalmati i he fet camí cap a La Sapienza. He vist l'autobús 71, però no m'he volgut arriscar. Darrerament no l'encerto amb les línies. Crec que vaig cap allà i m'escupen cap a l'altra punta de la ciutat.
Bisous
Je suis Tomás
Ai, calla, calla... Anhel compartit per la propera revolució de desembre (jojojo)! Jo ara voldria un Castells, un Medi, un Sidecar, a lot of ximpleria... i moooolts pinyols, jajaja!
Això del fetitxisme per les melenes em preocupa. Esperem que això nostre no arribi a ser un trastorn patològic. Ja teoritzarem al voltant de tal parafília!
Qui sap si demà em trobes per allà o camí cap a la Sapienza o dins el bus 71! :P Tot dependrà de la meva relació amb l'expedició Firenze-revolucionària...
Ti chiamo dopo, piccola!
Publica un comentari a l'entrada