."L'extraordinàriament estranya, i alhora casolana, història que estic a punt d'escriure, ni demano ni espero que la cregueu. Seria ben boig d'esperar-ho, en un cas en el qual tots els meus sentits refusen la seva pròpia evidència. Jo no estic boig, ni, amb tota seguretat, somiant. Però demà moriré, i avui em cal descarregar la meva ànima. El meu propòsit immediat és mostrar al món, clarament, breument i sense comentaris, una sèrie de simples esdeveniments domèstics. En les seves conseqüències, aquests esdeveniments m'han terroritzat, m'han torturat, m'han destruït. Però no penso aclarir-los. Per mi no han representat sinó Horror, per a molts semblaran menys terribles que barrocs. En el futur, tal vegada, trobaran alguna ment més calmosa, més lògica i molt menys excitable que la meva, que no percebrà, en les circumstàncies que jo detallo amb temor, altra cosa que un seguit ordinari de causes i efectes del tot naturals."
Així comença El gat negre, un dels contes d'horror més coneguts de l'autor nord-americà Edgar Allan Poe i que va publicar-lo el 1843 al diari Saturday Evening Post de Philadelphia. A mi, que les històries i les pel·lícules de por i tortura mai m'han agradat perquè em fan patir i passar una mala estona, El gat negre em fascina. És un relat curt en què Poe ens explica la relació perversa i obsessiva, d'amor-odi, que un home estableix amb el seu gat, al que dota d'una personalitat malígna més enllà de la que poden suportar els felins de pèl negre pel que connoten en el sentit supersticiós.
.
En un ambient sinistre i fosc, Poe ens ofereix un relat intens que deriva cap allò que s'ha anomenat terror psicològic. La relació de l'amo amb el gat es converteix en una tortura personal que arriba a unes últimes conseqüències en què la figura del felí, reencarnada, s'acaba venjant de la bojeria alcohòlica de l'home.
.
El gat negre és una breu lectura molt recomanable de Poe, que amb una vida igualment fosca i torturada, va escriure altres contes fúnebres i captivants com El pou i el pèndol o La caiguda de la casa Usher. Edgar Allan Poe va morir als 40 anys malalt, addicte a l'alcohol i a les drogues.
.
Podeu llegir tot el relat aquí.
.
5 comentaris:
Poe i el gat negre m'encanten! És de les poques lectures d'institut que no vaig acabar odiant (encara no he trobat ningú a qui agradés Contraban, xD).
La primera notícia que vaig tenir de Poe va ser veient els Simpson, en un d'aquells capítols especials de Halloween. Recreaven El corb, però no era massa bo.
En canvi, a l'institut ens van fer llegir El gat negre i altres contes d'horror i em va agradar moltíssim: El gat negre, La màscara de la Mort Roja, El crim d'amontillado...
Suposo que m'agrada pels ambients foscos, els personatges torturats, i sobretot, perquè és tot el contrari que Pla, té una capacitat de síntesi sorprenent per descriure ambients i situacions...
Apa, petons
A mí tb me gusta. Me cuesta un poco seguirte en catalán, el blog es estupendo, tendré que hacerme con un diccionario. Un abrazo
Molt bon conte el del sr Poe.
Tanta angoixa concentrada un divendres al vespre és genial per començar amb motivació el cap de setmana.
Si. M'agrada l'angoixa, m'agraden els personatges addictes, desquiciats i quan més desafortunats millor.
Per fi el meu gat negre i jo mantindrem una conversa interessant.
Hola Clara,
No coneixia aquesta narració de Poe. Recordo fa anys, quan em flagel•lava amb Stephen King, haver-me aproximat a Poe. D’aquest fisiòleg de la por em captivà “La Máscara de la Muerte Roja” i el clàssic claustrofòbic “La barrica de amontillado”. El Poe personatge és molt singular, com els seus escrits. Malgrat que la Rosa de los Vientos sovint tendeix a cercar els aspectes més dramàtics recomano l’escolta del programa dedicat a Poe.
Una salutació
Edgar Allan Poe, el poeta del Terror
Publica un comentari a l'entrada