diumenge, 25 de maig del 2008

.
.
Recentment, en una biblioteca fullejava un llibre que una noia m’havia dit que estava bé. En fer-ho, vaig descobrir agradablement que es tractava d’un d’aquells llibres en què l’escriptor(a) a l’inici de cada capítol cita les paraules d’un altre autor(a). Això m'ha fet reflexionar sobre la importància que tenen per a cada un de nosaltres les paraules dels altres, i com ens hi aferrem quan aquestes aconsegueixen fer-se amb nosaltres tant com nosaltres ens fem amb elles.

Fa uns anys, les citacions que Rodoreda escrivia a sota dels números romans que ordenaven els capítols d’Aloma em van arribar tant com les seves paraules. Sense proposar-m’ho, vaig memoritzar-ne algunes que encara em volten pel cap i que, quan em trobo en les situacions indicades, em tornen a venir en ment per ajudar-me a expressar a mi mateixa, encara que només sigui per dins. O per dir-les als altres. Recordo fa temps en un sopar que sentia una noia parlar de la recent iniciada relació amb el seu nòvio i deia: “Si d’aquí un any encara aguantem, m’agradaria...”. En aquell moment, de seguida vaig recordar la citació que inicia el capítol XI: “Maleït aquell qui, en els primers moments d’unió amorosa, no cregui que aquesta unió ha d’ésser eterna” (Benjamí Constant, Adolf). Però no li vaig dir. Potser aquelles paraules tenien sentit per a mi però no per a ella.
.

En els llibres, llegir les citacions que altres han recollit i que t’ofereixen en el moment just és interessant per entendre millor què es voldrà dir a continuació. T'ajuden a conèixer millor l'autor. De vegades, en aquelles dues frases es resumeix el que s’explica en les sis pàgines del capítol que ve a continuació. Els pensaments més rebuscats han estat ja expressats per altres veus a les que t’hi pots acollir. Són paraules que sovint guardem amb més frenesia que no les nostres, tan sentides però no sempre prou precises.

A la vida, sembla que això és igual. Quan l’ésser descobreix per sí mateix les paraules que escrites per un altre també parlen d’ell, la troballa encara té més intensitat. Poden ser d’autors, de músics, de cineastes, d’artistes; d’avui o d’ahir. Aleshores és fàcil traslladar-se en el temps, en l’espai, en els cossos. Es guarden, s’escriuen en pàgines de quaderns per acabar-les arxivant a la ment. Després les fem servir per comprendre’ns millor a nosaltres en aquell moment, i per intentar també entendre als altres. Fins a cert punt pot semblar alienant, però en el fons és molt introspectiu. Contradient i desubicant a Apollinaire quan deia “no has sorprendido mi secreto”, les paraules d'altres sí que poden sorprendre el nostre secret.
.


No serveixen totes, ni totes tenen la mateixa significació ni energia. Un mateix, al fer-les seves, en certa manera vol fer que deixin de ser dels altres. O vol trobar a aquell que les sent tant com un mateix. Cadascú les distorsiona a l’aplicar-les al seu sí, perquè l’autor no es trobava exactament en la mateixa situació quan les va lligar per fer-les ballar al seu ritme. La gràcia, però, és que són igual de vàlides i que, amb una mica de tu, també les pots fer ballar al teu ritme.

Les citacions que l’ésser es grava dins seu serveixen per vestir-se quan la seva ànima està despullada d'explicacions o vagareja per camins incerts.

.

5 comentaris:

Ma.Ri.Na. ha dit...

¡Ostres! Tornem-hi amb les casualitats... Vols que t'expliqui què he fet aquest cap de setmana???

Vaig començar a llegir a Trueba i el seu Cuatro amigos. Però abans de permetre'ns endinsar-nos en la lectura hi ha una cita de Vicente Aleixandre que diu...

Amor mí, amor mío.
Y la palabra suena en el vacío. Y se está solo.


Potser és una cita vulgar -jo què sé-, però la vaig trobar molt encertada pel llibre i perquè, d'alguna manera, m'hi podia sentir molt identificada ara (el meu alter ego ho demostra, la vaig utilitzar...). I, mira, em va fer reflexionar. La qüestió és que m'he passat el cap de setmana remenant tots els llibres que he trobat per casa i buscant les cites inicials -o no- que hi apareixen!! I em sembla mega-fort que tu també hagis estat donant voltes al mateix...

Resulta entranyable quan són les paarules d'un altre les que expressen allò que sents o penses fins i tot millor del que ho podries fer tu mateixa... I quan semblen especialment escrites per a determinades ocasions i et pots regalar el fet de recuperar-les.


Ah, sí! Tinc botes d'aigua i un nou "cistell" que es penja a l'esquena per a posar-hi la capalina quan deixi de ploure... El món s'ha tornat gris i no m'agrada.Gens.

He explotat la meva faceta pictòrica... ja veuràs... és súper ridícul!

Al final escric sobre bombetes incandescents i làmpades fluorescents, ves per on...

See you, cirereta!


P.D.: Ximpleria... yeah!!!

Tomás ha dit...

Gran part de l’estima que li tinc a Aloma prové de les citacions que donen peu a cada capítol. Rellegia i rellegia Aloma amb l’objectiu incomplet d’aprendre el català. La de “Maleït aquell...” va ser una capçalera innocent durant un temps, després va venir “i em rebel•lo...” i més tard “Pensava que era molt dolç....”. D’aquí vaig saltar a Julian Sorel, Werther i Adolf. I Constant deia....”una especie de memoria del corazón, lo suficientemente poderosa como para que nos doliera la idea...” i les llums del teatre es van apagar i en Tomàs va quedar estès a l'escenari, mig mort, mentre una veu cada cop més luxuriosa sonava pels altaveus. Cada cop quedava menys.

Tomàs

Sergi ha dit...

"Somos tan ególatras que, cuando leemos, no buscamos en el texto al autor, sino a nosotros mismos. Admiramos solamente los pensamientos que coinciden con los nuestros o que se corresponden fácilmente con las doctrinas asimiladas durante la juventud."
SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL

Igual que expliques la teva experiència amb aquella noia i el seu nòvio, jo, llegin-te, m'he enrecordat d'aquesta cita. La vaig trobar a un fotolog molt interessant d'una persona que es dedica a publicar diàriament, frases de persones conegudes (de tot tipus).

http://www.fotolog.com/frikiteca

PD: si et passes pel meu bloc veuràs una quadre de hooper que (tot sigui dit) segurament ja coneixeràs...
salut!

Sergi

Sergi ha dit...

(un altre sergi)
Per la gent que no dominem les paraules, l'existència d'aquestes citacions o frases escrites pels que sí les dominen, a vegades son autèntiques revelacions."Sí, era això!!, així és com ho volia expressar!!" acostumem a expresar de forma sobresaltada i emocionada quan en descobrim alguna.
Com bé dius, aquestes petites introduccions en els capítols no tan sols representen el que he volgut dir, sino també ajuden a la comprensió del que ve darrera.
;)

MBI ha dit...

Esa letra,... te sigo, ya casi sé catalán, lo peor va a ser el acento.